Obrint Pas
Novembre
Fou un fred i trist novembre
en la tardor del nostre plor,
de la terra naix un xiscle
testimoni d�una mort.
Amb la mirada bategaves
abans de la teua nit,
i amb les paraules desvetllaves
tots els silencis i els crits.
Jo tornar� a cridar el teu nom contra el vent!!!
En l�espai de les estrelles
t�has perdut en el meu cant,
per� t�he trobat amb elles
i m�has fet entendre tant.
I ara que la terra calla
alce el meu puny novament,
i amb una nova tornada
farem brotar el moment.
Jo tornar� a cridar el teu nom contra el vent.
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!