Obrint Pas
La vida sense tu
La vida �s un mat� de cada dia
quan et passava a recollir
una caputxa negra, texans amples
un mural descolorit.
La vida �s una classe a Filologia
on agit�vem el dem�,
un sol roig colant-se a l'assamblea
apunts bruts, cabells daurats.
La vida �s un dijous que acabaria
al teu pis d'estudiants,
quatre espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats.
La vida �s un cel blau cap al migdia
quan puj�vem al terrat
una can�� d'Extremo, roba estesa
Val�ncia entre llen�ols blancs.
La vida �s tancar els ulls, tornar a riure
cridar al vent, sentir-nos lliures
la vida �s desitjar tornar a n�ixer
c�rrer tot sol, sentir-te cr�ixer
la vida �s el fred tallant les cares
i una ll�grima incendiant les galtes
la vida �s entendre que he d'aprendre
aprendre a viure
la vida sense tu
La vida �s mossegar la fruita dol�a
a les escales de Mercat Central
pujar per Cavallers fins la Valldigna
fumar oblits, cantar a crits
La vida �s una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans
'Amor, humor, respecte' a la fa�ana
foc i metralla a les nostres mans
La vida �s agafar el primer tramvia
del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un m�n en guerra als ulls cansats
La vida �s una barca abandonada
que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos n�ufrags a la platja
l'�ltim cop que em vas besar