Obrint Pas
Ara
Quan la r�bia �s qui guia els meus passos i
la incertesa desf� caminars l'esperan�a sembla
enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt.
Quan el gris �s l'�nic color que dibuixa i omple
futurs immediats �s el p�nic, l'olor a dolor el
que et sembla sentir, el que et sembla palpar.
No, no pot ser, quan de temps haurem d'esperar m�s.
No, no pots m�s i saps que tot dep�n de tu mateix.
Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor
engoleix els teus mars les mirades semblen no
trobar-se perdudes als l�mits on hem arribat.
I quan corres i crides al vent i les ll�grimes
omplen de fred els estels �s la r�bia, l'odi i
la tristesa les que et fan sentir tantes
voltes rebel...
No, no pot ser...