Anegats

En el frente de Teruel

La va con�ixer al camp

un dia segant

i en Xisco bocabadat

pes seu encant

no s'ho va pensar

i li va amollar:

"Casa't amb jo monada!",



li arria bufetada

per� ja enamorada

li diu:"Qu� t'has cregut?

Ja ho diuen que ets un

barrut!"



I amb una serenata

que li delata es seu amor

es dia de ses verges

els quintos del 1906

s'an�s, ses guitarres i un av�s:

"O baixes els bunyols i me

dius que me vols, o cantam

fins l'alba que sa nit �s

llarga!

sa nit, sa nit �s llarga"



I empijamada i amb cara

de son

els obri a tots ses portes i

ofereix bunyols i els pares

cridant: "Marta, torna a

pujar!"



I ella tanca els ulls per en

Xisco besar...



Se varen casar un 16 d'abril

un refresc ben humil

a s'ermita de Bonany

una setmana casats

i un feli� present

i esclat� es moviment,

i en Xisco va voler partir,



com a voluntari

d'aquell escenari

on se prenien sa vida,

germans d'id�ntica sang...



I aquella serenata que li

cantava es seu estimat

resson� dins es cap de la

bella Marta en obrir sa

carta d'ara un soldat:



"Si me quieres escribir

te dir� mi paradero en el

frente de Teruel

a primera linea de fuego..."



Tres anys de guerra, i tres

m�s de captiveri a

Montju�c.

Malferit va tornar i no �s

per ses ferides que ho dic,

sin� per sa dignitat que va

perdre pes cam�.



I en arribar,

va saber qui era es seu fill

li era clavat!

Quantes vides rompudes,

quantes mentides cregudes

intentar fer vida normal,

com si res ho hagu�s passat...



Sa petita famili,

sopava un dia amb cert

assossec,

un cotxe, una frenada

i un toc sec a sa porta

i una veu fosca en castell�:



"Sea tan amable

de acompa�arme,

su marido pronto volver�"



No me'l torneu a robar!

No me'l torneu a robar...