Anegats

Caragola

Caragola, que sempre est�s solam

tu que comptes dies que vendrien

per veure el teu llimaquet.

No fa tant de fred quan el llit �s buit

i jo me'n cuid, de tapar-te amb el pensament.



Tingu�s present que com tu i jo n' hi ha molts!,

per� no s�n tu i jo,

desafiant mars, muntanyes i ports.

Lliurant batalles contra la monotonia

amb espases fetes d'anys de companyia i de suport.

De tardor a tardor t'absentes de la meva llar...

i jo ansii poder encendre un foc que mos doni calor.



I ara que te vull per sempre te vull ben a prop!.

Ad�u als mites dels lliures!, als anys de batallar tot sol...

Per un forat en el calendari, vessariem sang.



I en el dietari de la soledat, sedentari per tu,

he arrabassat cada p�gina, iamgina't una vida junts.

Tanca els ulls... tanca'ls...

Somi arem desperts, despertarem somiant tu i jo.



Caragola, que jo ja he fet vidriola

per fer-te una barqueta i una avioneta

que mos dugui a altres m�ns,

que mos ompli d' il.lusions.

Viure sempre dient vida!.



Si tu vols �s mentida que com tu i jo n' hi ha molts,

per� ells no s�n ni tu ni jo... .



I ara que te vull, per sempre te vull ben aprop !.