Amelie
Laura
Ben perduda en aquest m�n,
t�amagues lluny del sol,
desfas el trencaclosques que ning� mai ha resolt.
Dibuixes en la ment, paratges de ponent,
dissenyes situacions on el dolent mai entra en joc.
Aviat s�escapar�, l�ultima oportunitat
De poder seguir endavant.
Laura, tingues esperan�a,
saps que el temps avan�a i mai res ser� etern
Crida, si es que el cos t�obliga,
fes que els teus temors marxin corrents.
Lluny d�aquesta realitat, hi ha la felicitat,
que anheles cada cop que els que t�envolten et fan mal
T�obligues per moments, a ser qui no pots ser,
pretens poder canviar per agradar m�s als dem�s.
Aviat s�escapar�, l�ultima oportunitat
De poder seguir endavant.
Laura, tingues esperan�a,
saps que el temps avan�a i mai res ser� etern
Crida, si es que el cos t�obliga,
fes que els teus temors marxin corrents.